Es compleixen 100 anys del descobriment de les pintures prehistòriques en el refugi del Cogul. Des de llavors s'han anat recuperant moltes més per tot el llevant de la península ibèrica.

Sempre m'ha intrigat el perquè feien els nostres avantpassats aquestes pintures, sovint excepcionals, sobre les parets de pedra. Quina necessitat tenien? El sorprenent nivell artístic que presenten algunes ens parla d'una sensibilitat i habilitat excepcionals.

Tampoc sabem per què es van fer les catedrals gòtiques ni quina intenció tenia Michelangelo per fer la capella Sixtina ni per què Goya va pintar les parets de la casa seva . Tot són especulacions, veritats parcials i punts de vista personals més o menys revestits de ciència.

En els estudis oficials, duts a terme per arqueòlegs o historiadors, sempre trobo a faltar el punt de vista de l'artista, al que no es té en compte perquè no se'l considera “científic” però és el qual sap com es va fer i pot formar-se una idea de la intenció de l'altre artista. És el que intento fer ara.

Us avanço que, des d'aquest punt de vista, no veig clares les catalogacions dels historiadors, separant un tipus d'art d'un altre i una època d'una altra. Entenc que es fa per organitzar el tema, però no hem d'oblidar que la realitat és un continuum des d'Altamira fins avui, passant per egipcis, romànics, o surrealistes. Són diferents maneres de fer el mateix.

Quant als nostres muralistes del Cogul, ara fa 10.000 anys, no es poden presumir motivacions decoratives. Penso que eren una gent molt pragmàtica perquè la seva vida depenia de la natura dia a dia. Veien als animals com altres éssers socials com ells que formaven part inseparable de la seva existència i per això els pintaven. Suposo que els veien com els indis nord-americans, que feien participar als óssos i les àguiles en els seus consells de savis. Els antropòlegs diuen que simbòlicament, però jo no n'estaria tan segur.

Aquelles societats humanes necessitaven el coneixement de l'entorn per a trobar aliment o refugi, protecció màgica perquè tot anés bé i un bon nivell de cohesió social perquè sense el grup no tenien futur. Tot el que feien anava destinat a aconseguir aquestes coses.

Diversos motius que podien tenir per a pintar les parets, tots possibles simultàniament.

• Demandes i agraïments: Caceres, malalties, fecunditat, guerres, matrimonis i coses així. És una de les tesis preferides pels experts.

• Comunicació: Deixar constància de grans esdeveniments com una gesta guerrera o cinegètica o un miracle succeït. Personalment crec més en aquesta tesi, especialment les escenes de caça em semblen, pels seus detalls, que commemoren algun fet ja succeït.

• Senyalització: Marcar el lloc on es produïen determinats fets com la presència d'esperits, rituals periòdics religiosos o socials, etc.

• Senyalització indicant que en en aquell territori es troben cabres, cérvols o altres coses.

Possiblement els emplaçaments responien a una ruta de migració estacional i a cada lloc on paraven havia un santuari adequat a l'ocasió. Quan ja eren sedentaris, la visita al santuari era una espècie de romeria i venia marcada per una finalitat determinada que desconeixem. En la inscripció llatina diu que Secundio ha fet un vot però no diu de què, sens dubte perquè per a ell era evident.

Aquestes inscripcions iberes o llatines estan presents en altres coves i refugis en tot l'art llevantí el que ens parla de la seva persistència com llocs sagrats a través dels segles.

Unes figures han estat repintades moltes vegades i unes altres no, això dóna una idea que la importància de les primeres era major i es renovava a cada capa de pintura mentre que les altres eren potser més circumstancials i no es consideraven dignes de pervivència.

Quedaria assenyalat el sentit espiritual del santuari per les seves figures principals, les més repintades, en el cas del Cogul: les dones i el senyor del gran penis, que marcarien un lloc de demanda de fertilitat o virilitat. O simplement ganes de gresca.

Altres vegades era al contrari, en comptes de repintar resseguint la forma de base, realitzaven superposicions de figures una sobre l'altra o varies posicions sobreposades de potes, banyes o caps en la mateixa figura. No es pot atribuir a la manca d'espai, de manera que cal pensar que la figura anterior no tenia valor simbòlic.

No pintaven el terra ni plantes ni núvols, les figures estan "en l'aire" en algun lloc de la paret, el que confirma que són una espècie d'arquetips i no representacions realistes. No es veu cap interès en representar l’entorn ni en fer-ne un ús didàctic.

Pintaven cérvols, toros, cavalls i cabres sovint en escenes de caça. Algun senglar i potser algun gos. Gens d'aus ni peixos ni rèptils ni micos. Rares imatges de predadors o de mamífers petits. Per què? Només menjaven el que pintaven? Segur que pescaven i caçaven bèsties petites però només deixaven constància de les gestes importants.

La similitud en l'estil de tota la zona llevantina, mantingut durant mil·lennis, pressuposa una ritualització en la manera de treballar, tot seguint unes pautes en la representació de les figures. Potser es podria explicar (en part) si fos que uns “professionals” es desplacessin d'un lloc a un altre pintant el que els encarregaven. Aquests tindrien unes tradicions tipus mestre-aprenent i farien una ruta temporal que els permetia recórrer tot el territori. Abans havia ferrers o esmolets itinerants.

Encara més interessant és que tipus d'art molt similars es troben en tot el planeta, fets aproximadament en les mateixes èpoques i de les mateixes maneres. Al llevant ibèric i a Argentina hi ha cérvols que semblen fets de la mateixa mà. Es diria que havia algun tipus de cultura global. Són massa semblants entre si (vist amb ulls d'artista) per a què sigui casualitat.

Només hem trobat (del que s'ha trobat) allò que ha estat gravat sobre la pedra o pintat amb materials que resistien el pas del temps i que no ha estat destruït per catàstrofes naturals o humanes. L'art d'aquests pobles era, amb seguretat, més extens, com pintures corporals o tatuatges i pintures sobre altres matèries que no s'han preservat. Per no parlar de la seva música o els seus narradors.

El que marca la diferència del Cogul amb altres llocs són les imatges de les dones i del homenet, que semblen estar ballant. Aquí teniu diverses explicacions d'aquest grup de figures, totes possibles però no simultàniament:

• Primer van ser pintades les dones com part d'un ritual de tipus matriarcal i després, algun espavilat masclista va incloure l'homenet del macropenis, com reivindicació o burla.

• Si era una societat matriarcal, la figura masculina és més petita perquè el mascle tenia una importància secundaria i/o utilitària. La cérvola de sota sembla que estigui prenyada i simbolitza que les dones volien utilitzar el mascle per a tenir bessonada.

• Era un anunci de "augmenti la mida del seu penis i tindrà les dones a parells".

• Una guerra va deixar la tribu sense homes en edat de procrear i a l'únic que va quedar li van dedicar un monument. Es va quedar sol segurament perquè era miop i no anava a la guerra i es dedicava a fer puntes de fletxa. Per això la miopia és hereditària. Potser fos avantpassat meu (ho dic per la miopia)

• Rètol comercial indicant una discoteca, agència matrimonial o lloc on es produïa intercanvi sexual d'algun tipus.

• Expliquen la història d'un playboy baixet i superdotat que feia orgies (trios) amb les dones del poblat que per això anaven en parelles. No se sap que paper tenia la cérvola.

• És una representació del primer akellarre, on elles són les bruixes i ell un símbol del "maligne". La cérvola podria ser el sopar.

I això és tot, pensava fer quatre ratlles i m'ha queda una parrafada enorme, però a la fi com deia el poeta: tot és aproximat, relatiu i provisori.