Explicava un aborigen nord-americà als missioners cristians que el Déu del seu poble era el mateix que el de les les altres bèsties i per això podien parlar-hi, perquè tots eren germans. En els consells i cerimònies que celebraven aquesta gent, els animals hi tenien seient reservat. Eren com altres "nacions": la nació sioux, la nació apatxe, la nació búfal o la nació cérvol, per exemple; totes amb els seus territoris i la seva cultura.
 

Quan jo anava a escola m'ensenyaven que els animals es dividien (sembla que tot s'ha de dividir en parts) en perillosos, útils i indiferents per a l'home. És clar que els útils eren els que servien per menjar o per portar càrrega. Actualment els considerem com a éssers inferiors i, en el millor dels casos, mostrem una actitud paternalista que els mira de protegir i controlar, em temo que sense comprendre'ls. No som qui per a programar la seva vida; ni per eliminar-la ni per "re-introduir-la". Fora ideal que no intervinguéssim, com a experts prepotents, en els sistemes naturals, que no sabem com funcionen.

Podríem enfocar aquest tema d'un altra manera i considerar-nos totes les bèsties com a iguals. No hi ha tantes diferencies entre nosaltres i els altres animals i les que hi han no mostren que nosaltres siguem millors. No som més intel·ligents (no s'ha demostrat) ni tenim millors sentiments (demostrat).

No s'hi val argumentar que no parlem el mateix idioma, perquè tampoc ens entenem entre nosaltres. Per a comunicar-se amb els animals (amb tots) el principal és afinar la nostra sensibilitat per a entendre'ls, tenir la intenció i la voluntat d'escoltar. I sobretot, deixar de creure que és impossible. Ells (els altres) ens comprenen força bé en qualsevol idioma que utilitzem, perquè les paraules, al cap i a la fi, només són sorolls. Som nosaltres que sols fem servir una única manera de comunicar-nos. Cal observar sense prejudicis i pensar que, si no entens, és perquè no saps entendre, no perquè ells no sàpiguen parlar.

Hi podem aprendre moltes coses, pensem que els animals (els altres) saben conviure entre ells i amb la natura d’una manera harmoniosa i perdurable. Estan dotats d'una saviesa que nosaltres sembla que hem oblidat. Podem recordar, entre molts altres, els cas del gos perdut a mil kilòmetres de casa seva que aconsegueix tornar caminant, sense GPS!. Vist així, semblem una mica beneits amb les nostres màquines. De passada potser ens podríem entendre entre els de la nostra espècie.

Proposo la formació d'una societat oberta a l'enteniment amb qualsevol cultura, amb inclusió de tots els essers del planeta i en condicions democràtiques, a saber: llibertat, igualtat i fraternitat. Perquè totes les bèsties som, en essència, lliures, iguals i germanes.

No sembla tant difícil.