Desconegut per a mi, que no per a altres milions de persones, especialment a Mèxic on va dur a terme la seva intensa activitat.

Fa uns dies vaig llegir en la secció d'obituaris d'un diari que s'havia mort un tal Alejandro Aura "poeta y dramaturgo mexicano" Potser per fugir d'estudi i esquivar altres tasques més feixugues, vaig mirar a internet a veure qui era aquest paio que feia servir un pseudònim tan amanerat i la vaig cagar perquè l'home es deia així de debò. Segons diu ell mateix, el cognom li ve d'un avantpassat càtar cremat a Montsegur.

En qualsevol cas vaig descobrir un poeta profund i senzill, de lletra clara, sense escarafalls modernistes ni trucs per a impressionar a l'audiència. Ve a ser com un hereu directe de Cervantes pel seu estil directe i net. Per a aquells que algun cop hem provat d'escriure amb un mínim de dignitat, la naturalitat dels seus "Cantos Rodados" és impressionant per la dificultat que comporta escriure tan planament i fer-ho a diari, fent servir la malaltia que t'està matant com a tema i trama d'un relat, el desenllaç del qual era conegut des del principi.

El poeta va morir de càncer a Madrid on dirigia alguna mena d'institució cultural i va escriure al seu blog fins a l'últim moment, fins i tot va tenir esma d'acomiadar-se. Us recomano una visita a la seva pàgina: http://www.alejandroaura.net/wordpress/ perquè no n'entren gaires com aquest en una dotzena. Els poetes honrats no abunden.

Als meus amics mexicans que suposo que ja el coneixien perquè allí fins i tot sortia a la tele, els expresso el meu condol per la pèrdua i als altres us deixo, de mostra, les primeres línies de la seva "Despedida" i uns retalls dels "Cantos Rodados"