Directament parlem de la mort. És un tema que m'ha inquietat des de que era petit però no en puc parlar amb ningú perquè no és vol tocar mai, és considera de mal gust parlar-ne en un sopar entre amics o en un dinar d'empresa. Parlem sempre de la vida, de diners, dels fills, d'esports o de vestits, com si no sabéssim que tot això tindrà un final. Anem vivint procurant no pensar-hi i per això, quan mor algú estimat ens colpeja tant. Sempre ens agafa desprevinguts.

Provarem a fer-ho d'una manera científica, recordant que ser científic no vol dir negar el que es desconeix ni posseir un títol que ho digui. Els col·legis i les universitats donen únicament coneixements tècnics. Ser científic és una actitud.

Hi ha diferents opcions.

A) No passa res, és a dir no hi ha ànima ni cosa semblant i som només la matèria que veiem i els que veuen alguna altre cosa tenen problemes mentals, d'altre banda, perfectament catalogats. És la opció preferida dels tècnics que s'anomenen científics a ells mateixos. Com que no hi ha proves que puguin avalar aquesta opció, no es pot admetre com una actitud científica, ja que no passa de ser una creença, això si, tan vàlida com qualsevol altre.

B) Reencarnació. Reencarnem en altres persones, animals o entitats, segons els nostres mèrits. És la idea molt implantada al nostre planeta. La major part de les religions antigues en parlen i ho tenen més o menys estudiat. Animistes de tota mena, budistes, càtars i altres cristians primitius. Sembla una opció que dona sentit a tot i explica moltes coses que no queden aclarides en altres teories. Però, és certa?

C) Cel, infern o purgatori. Si assembla a la opció anterior però molt simplificada. S'eliminen els diferents sistemes astrals i ens quedem amb el baix astral com a infern, els espais més elevats com a cel i posem alguna cosa enmig. No s'admet la possibilitat de tornar a reencarnar i el que et toqui és per sempre. Aquesta versió no admet possibilitats de redempció, amb la qual cosa resulta extremament cruel. No sols és present en la majoria de les religions modernes, cristianes i altres d'arrel jueva, sinó també en algunes budistes (nembutsu).

D) Som un experiment de una civilització extraterrestre superior. Per això cal creure que hi ha vida intel·ligent fora del nostra planeta. Podria ser perquè aquí sembla més aviat escassa. Les opcions poden variar des de que siguem en una mena de zoològic o simples animals de laboratori. En tot cas sotmesos a la seva observació i experimentació.  Potser podríem formar part d'un parc temàtic i els extraterrestres vindrien aquí a divertir-se. És una possibilitat a tenir en compte, però no contradiu les altres que podrien formar part de l'experiment.

E) Tothom troba el que espera o desitja trobar. Aquesta idea se'm va acudir i em va semblar esgarrifosa, perquè no té en compte l'enteniment limitat que tenim en aquesta vida per imaginar i a més qualsevol cosa bona, si fos eterna, podria tornar-se terrible. De tota manera, si és cert que nosaltres som creadors de la nostra realitat, aquesta idea podria funcionar. Tenint en compte que en l'altre món, seguiríem creant realitat i canviant-la, la cosa ja no seria per tota l'eternitat.

F) Tot el que anomenem realitat és un somni, una projecció dels nostres desigs i les nostres idees. La nostra vida és una mena de joc virtual. És com una Màtrix. Tots som entitats espirituals eternes i la matèria densa on ens trobem es un experiment que nosaltres em volgut fer, igual com ens matriculem per fer un curset. Com en una escola, estem tutelats i tenim unes funcions per fer, però no hi ha res obligatori, som lliures de fer el que vulguem, fins i tot de deixar la classe a mitges o de matricular-nos en un altre matèria. Després de l'escola tornarem a casa i si no em fet els deures potser haurem de repetir curs. És com dir que "l'altre món" és aquest incís on som ara i el món "de veritat" és el que hi ha abans i després.

G) Aquesta surt en un llibre de ciència ficció de l'Stanilsaw Lem. Els robots s'han apoderat del món i mantenen als humans en una mena de somni induït amb diverses drogues, que alteren la seva percepció i els fan creure que duen una vida normal, neta, lliure i saludable en un lloc i un temps on no existeixen els robots. En realitat viuen vigilats en un guetto pudent, estan tots malalts, mengen porqueries i vesteixen parracs.

H) Caldria examinar les implicacions que pot tenir tot plegat en un univers fractal o "plurivers", es a dir un univers composat per molts universos que es van desenvolupant sorgint l'un en funció de l'altre. Com que nosaltres en formem part també ens veuríem afectats per aquesta situació. Podríem estar en diferents universos a l'hora (i ser-ne o no conscients) ja que cada nova creació contindria les bases de les anteriors i nosaltres també hi seríem. Els físics teòrics encara s'estan barallant amb les equacions que aquest tema comporta. 

Ara mateix no se'm acut cap altre possibilitat, però n'hi deu haver-hi més.

Com veureu totes aquestes teories es redueixen a dos. La opció "A" i totes les demés, que no s'exclouen l'una a l'altre i de fet son variacions del mateix tema. És a dir: o no hi ha res o hi ha alguna cosa. Si no hi ha res, no cal pensar-hi més i si hi ha alguna cosa aleshores ho tenim més pelut.

Totes les hipòtesis poden ser certes i no hi ha proves ni arguments seriosos per defensar-ne cap. La nostra intel·ligència racional necessita algunes premisses per a treballar i treure conclusions i no tenim gaires fets demostrats on agafar-nos.

Existeixen altres formes de conèixer la realitat, com els nostres sentiments o intuïcions, però el que ens diguin serà una evidencia només per a nosaltres perquè no tindríem manera de demostrar res a ningú. Potser la mort és un afer personal. Aquest camí té més possibilitats, però seria massa complex per parlar-ne ara i aquí.

De  tota manera  tard o d'hora sortirem de dubtes, així que serà millor obrir la ment i gaudir del que passi, si és que passa.