A veure si podem resoldre el problema de que és important en la vida.

En la vida fem moltes coses, somiem fer coses, tal vegada transcendents i potser fins i tot ser reconeguts socialment per haver-les fet. Si fem un repàs a les coses que ens han passat trobarem que coses molt petites son molt importants per nosaltres. Petites coses, petites sorpreses que ens dóna la vida, son el que és personalment important. En la nostra vida a la Terra els valors no son com ens han volgut fer creure. Deia Teresa de Avila (santa segons alguns) que no s'han de fer grans coses, sinó moltes coses petites cada dia.  Recordeu "Ciutadà Kane"? que després d'haver fet tantes coses importants, d'haver estat tan poderós i d'haver gaudit dels més grans i més cars plaers, a l'hora de la mort sols va recordar aquells moments que va gaudir intensament, la única època que va ser realment feliç. És tot el que es va endur.

Tinc un amic que és una persona important i ben considerada socialment. Es podria dir que ha triomfat a la vida i certament no li han posat fàcil. Ell recorda que els seus moments més feliços van ser quan, de petit, jugava amb els soldadets i la plastilina. Varen ser moments molt importants per a ell.

Per un altre, ara jove advocat, ric, elegant i important, amb un càrrec molt alt dins l'administració publica, el seu record més feliç és de quan era un adolescent i la seva família era pobre i ell dormia en una habitació menuda amuntegat amb tres germans i cinc cosins i per canviar-se de roba, se l'havien de canviar uns amb els altres.

A mi mateix, quan a prou feines caminava, sortir al balcó de casa a veure el vol dels falziots i sentir els seus xiscles m'omplia d'una joia que no recordo haver tornat a sentir.

No tenim cap prova de que estem en aquesta vida per guanyar diners, ser recordats o ser socialment importants. Pot ser hem vingut a fer coses més senzilles, com cuidar unes criatures, tirar endavant la nostra petita vida diària, parlar amb els amics...i no per acabar donant nom a un carrer. Potser triomfar a la vida sigui el camí errat. En tot cas, la vida es un afer personal.

Com ara aconsellen en alguns llibres d'autoajuda, feu una llista (això es més vell que anar a peu). Escriviu les coses importants de la vostra vida i poseu-les per ordre o, com a mínim, feu grups d'importància. Poseu-hi també les coses petites, coses de quan éreu infants, les coses que us vinguin A VOSALTRES a la ment, no les que se suposa que son importants. No cal que totes siguin bones, fer el ridícul també pot ser molt important (per a mi ho ha estat moltes vegades). Si sou prou honestos, trobareu en el vostre record situacions ben xocants que us poden aclarir moltes coses. I si no ho sou i us limiteu a posar les coses que la societat i la cultura oficial consideren importants potser trobareu que la vostra vida ha estat un avorriment mortal i que es pot resumir en el que hi diu al Registre Civil.

La escala de valors oficials de les nostres civilitzacions, no coincideixen amb el que sentim personalment com a important. Si la teva pàtria ha guanyat una guerra però el teu Germà ha mort a les trinxeres: tu sents que has guanyat?. Serà veritat que la rialla d'una criatura fa més soroll que les bombes?.

Us proposo un petit test. Senyaleu el que penseu de veritat, no el que es suposa que heu de pensar. En aquest moment sou lliures i no us mira ningú.

Evidentment deu haver-hi altres coses i el llistat pot ser més llarg, però se'm ha acabat l'abecedari i, si fa no fa, la cosa deu anar per aquí. Això son motivacions per viure (una mica simplificades) de persones que he conegut.

Podeu triar una lletra, i veure el resultat al peu d'aquest escrit. Personalment no se si triar la P la Y o la Z. La P és la meva realitat quotidiana, la Y és la que més m'agrada però em sembla especialment difícil y la Z em temo que sigui la veritat.

Resposta al test

Com que és la vostra vida, el que trieu està bé perquè sou lliures de fer el que vulgueu. Ja us arreglareu després amb les conseqüències.

En fi, espero haver estat d'alguna ajuda.