DE LA BELLESA

Parlem de coses belles i coses lletges. Rebem estímuls que jutgem agradables o desagradables. Però perquè?. És fisiològic o cultural?. De fet cada cultura divulga i dicta conceptes del que és bonic o no. Els nens petits no fan aquestes diferències, els ho han d'ensenyar; quan una cosa és lletja o dolenta se'ls diu: "caca". Així aprenem el que és caca o no. La nostra elevada cultura artística-intel·lectual fa el mateix amb paraules més sofisticades. Però fonamentalment és físic, perquè el nostre disseny humà troba, de manera innata, que alguns estímuls son agressius i d'altres amistosos. La publicitat explota aquest fet sense misericòrdia.

Recordem que els conceptes de la bellesa canvien segons els temps i les cultures. La bellesa i la lletgesa son més aviat un símptoma, una senyal, no son una cosa real. El que considerem bell representa les coses estables, bones i vives i el lleig la inestabilitat, el canvi, el dolor i la mort. I que tot canvia es la única cosa immutable.

Com a mostra, recordem aquella bellesa "eterna" dels temples o les escultures gregues, que ens encanta per la seva blanca serenitat, si la veiéssim tal com realment era ens escandalitzaria. Estàtues i temples estaven pintats de colors molt vius de dalt a baix.  Les mateixes catedrals gòtiques eren pintades de colors que ara trobaríem ridículs o inadequats.
 

DE LES FORMES

Les formes rodones, quadrades, polígons irregulars, formes difuminades, punxegudes o de vores tallants, ens impressionen cadascuna d'una manera diferent i no podem fer res per evitar-ho.

Les llars primitives eren rodones: cabanes africanes, "pallozas" gallegues, "igloos", els "tipis" dels indígenes nord-americans, després van ser quadrades, quan la jerarquia social estava per sobre de l'amor. La llar, les coses que inspiren tendresa, els nadons i els cadells de aquelles espècies animals que necessiten protecció, son arrodonits.  Es diria que els rectangles son la forma bàsica de la nostra civilització. Els edificis de tot tipus, les finestres i portes, els espais on hi ha informació: cartells, llibres, cartes, pintures, cinema i televisió tenen sempre formats rectangulars. Els primers televisors eren rodons i va costar un gran esforç tècnic fer-los cada cop més quadrats. Si mireu al vostre voltant, en un lloc no natural,  tot és ple de rectangles. Això indica, ordenació, estructuració, solidesa, estabilitat y predomini de la racionalitat i de l'abstracció.

No és així en el món natural. No hi ha rectangles i les formes geomètriques no son explícites si no és al microscopi o a nivell atòmic. Totes les formes son irregulars i aproximades a una determinada forma geomètrica. En aquest sentit no son perfectes, segons un criteri racional.
 

DELS COLORS

Com ja deveu saber, el color és una ona electromagnètica, i com tot en aquest mon, no te existència real, és només una sensació que rebem. L'espectre de radiacions visibles va des de els 380 fins als 740 nanòmetres (la milionèsima part d'un mil·límetre). 

No em vull allargar sobre els aspectes tècnics perquè podeu trobar informació molt completa a altres llocs (http://ca.wikipedia.org/wiki/Color). Sols faré un petit resum i algunes indicacions que no figuren als llibres, que jo hagi vist.

Els colors i el seu simbolisme inconscient (el seu "significat" com diuen alguns). Cal considerar que això és en bona part, una apreciació personal i que les pautes que es donen no han de ser preses com a veritats immutables.

BLANC
Reflexa totes les radiacions i no se'n queda cap. És propi de la puresa, la innocència, la senzillesa, la santedat. La revelació i la veritat, perquè no es guarda res per a si. Es símbol de la Lluna, en l'antiguitat, les aus blanques eren les seves protegides i encara avui a la verge Macarena se l'anomena "blanca paloma". A la Xina representa el hivern, la inactivitat, el descans i la mort. És el color del dol. Les núvies no es casaven de blanc i no es dorm amb llençols blancs.

GROC
Alegria, coses espontànies i divertides. Mitjans materials. La salut, l'alimentació i el manteniment de la vida, perquè és el color del Sol. Lleialtat i honor. En algunes cultures és tot el contrari i marca als qui considera deshonestos i traïdors. A la Xina és el color del poder i les qualitats que se li suposen, com tolerància i saviesa.

OR, DAURAT
Riquesa, saviesa, magnificència. En la nostra cultura, es fa servir per indicar les condicions més elevades, socials o espirituals. Senyala la adquisició d'alguna cosa que ha representat un gran esforç. Fa referència al Sol i a la seva energia activa-masculina.

TARONJA
Força, vitalitat i alegria de viure. El color de donar gràcies. Estimulant i creatiu. La collita, els fruits, els guanys.

ROSA
Innocència, emoció, tendresa, harmonia entre persones que s'estimen.

VERMELL
El color de la sang, de la vitalitat, de l'esforç, de la passió i el donar-se a una causa. També senyala el risc, perquè és el color de les situacions exaltades, portades al màxim. Evidentment està associat a la sexualitat. A la Roma antiga era el color dels generals i militars importants. El color del Sol naixent, la font d'energia del món. Estimulant i energètic. Augmenta la força vital i ajuda a controlar-la.

FÚCSIA, MAGENTA O PORPRA
Vitalitat espiritual. Poder no obtingut per la violència o la mentida. Noblesa, dignitat, saviesa. Els senadors romans eren distingits amb aquest color. Associat a la màgia i les coses ocultes.

VIOLA
Misticisme, camí espiritual, introspecció. Serenitat espiritual activa. Representa el respecte guanyat i les coses sublimades, les qualitats en el seu grau mes alt.

BLAU ULTRAMAR, BLAU REIAL
Afecta a les coses profundes, espirituals o mentals. Visió clara de les coses i/o clarividència. Relaxament, calma, serenitat. Sinceritat, integritat.

BLAU CEL, TURQUESA
La intel·ligència, el pensament, veure les coses de manera neta i freda. Confiança, seguretat. Protecció perquè és el color del cel.

VERD
El color de l'amor altruista, sense condicions, de donar a canvi de res, com l'herba del camp. Fertilitat i vida perquè és el color de la Natura. El color de la deessa Venus. Llibertat i pau. Bona salut, sobretot en la gamma del verd-blau.

VERD GROC (PISTATXO)
Simbolitza la Sanació i als sanadors. La salut entesa des de la integritat del ésser. Com el groc, té connotacions negatives: enveja, malaltia, mentides.

MARRONS, BEIG, OLIVES I DEMÉS
Son els colors vius però a una freqüència més baixa. Harmonitzadors i discrets. Culturalment poden tenir associacions diverses:
- Porpra fosc = Malenconia.
- Verd fosc = Diners, posició económica.
- Oliva = Pau, seguretat.
- Marró fosc i càlid = Les arrels, allò que perdura, estabilitat.
- Marró neutre o Gris càlid = Noves esperances, nou començament.

GRISOS NEUTRES
Domini o autodomini, racionalitat, modèstia. Harmonitza amb qualsevol combinació perquè conté tots els colors. També excentricitat, vanitat, ocultació de la veritat. La seva ambigüitat fa que representi coses contradictòries, com l'equilibri, la negociació i la solució de conflictes, però també, manca d'esperança i frustració.

PLATA
Es un referent femení i passiu de la energia. Representa a la Lluna. Simbòlicament no es menys important que el daurat.

NEGRE
Absorbeix totes les radiacions i no en deixa veure cap, per això representa el desconegut, el misteri, allò que queda ocult, el silenci. Ho veiem com absència de color. En la nostra cultura, associat al dol, a la comprensió i assimilació d'una pèrdua. Fa ressaltar als demés colors i combina bé amb tots. És el color "de fons" de l'Univers.

<< INDEX

< DE L'ART FÀCIL