Des d'aquells temps ancestrals, quan érem salvatges i vivíem als boscos, integrats al sistema de la natura, que ha millorat en la humanitat?. Vivim millor que els nostres avantpassats primitius?.

A la selva tot és de franc. Pots agafar el que vulguis i menjar el que t'agradi, com al Paradís. Tot és a la nostra disposició, però nosaltres també estem a disposició dels nostres depredadors. Així va ser dissenyada la vida en aquest planeta: tot gratis per a tothom.

Però nosaltres volem caçar i no ser caçats, menjar i no ser menjats i això no s'hi val. No volem patir espants ni situacions de perill. Practiquem esports de risc perquè necessitem aquest perill, però el volem d'una manera segura. No volem morir en l'intent. Bé, de fet, no volem morir de res. I això tampoc s'hi val. Si vas néixer has de morir: ho posa el contracte.

Ara tenim màquines. Quan érem a la selva no, tot s'havia de fer a mà. Però teníem tot el temps del mon per fer-ho. Tal vegada ens refiem massa de les màquines per fer coses que potser podríem fer sense elles o per fer coses que no son necessàries per a la nostra felicitat.

Exemple: un antropòleg va fer saber al bruixot d'una tribu de l'Amazones que l'home (la civilització occidental) havia aconseguit, amb un gran esforç tecnològic,  posar el peu a la Lluna. El bruixot va contestar sorprès: "Ah si? Jo hi vaig cada setmana". Em penso que deia la veritat. Perquè no l'havia de dir?.

Vivim més estressats nosaltres, plens de compromisos i obligacions, que les tribus paleolítiques, que es passaven tot el dia sense fer res, sense horaris, agendes ni presses. Això si; de tant en tant passaven una mica de gana o se'ls cruspia un cocodril.

En algun moment de la nostra historia varem equivocar el camí. Potser al fer-nos agricultors i voler tenir la propietat personal de la terra, que fins aleshores era sagrada i compartíem amb totes les altres criatures, nodrint-nos d'ella, però sense explotar-la.

Hem creat una civilització molt elaborada que ens vol fer viure sense sobresalts, que vol allunyar la mort i el patiment  però que no ens fa feliços. De tota manera, també tenim la nostra dosi de sofriment i al final, també morim. Potser a una edat més avançada, però no sempre amb prou dignitat. No ens caça'n els tigres però tenim accidents de tràfic. El supermercat es ple de fruita, però no fa olor de res. Ha baixat la mortalitat infantil però ara hi ha excés demogràfic. Viatgem més ràpid però no guanyem temps, perquè tenim més pressa. I no hi res de franc.

Sempre amb limitacions de temps i d'espai. És curiós que l'Univers sigui ple fins a l'infinit de temps i d'espai i nosaltres anem tan justos.

És sospitós.