DE PINTURES I VIDES

DE L'ART MÀGIC

25/03/2007
MEDITAR

Que és meditar
Fa temps que se'n sent a parlar d'això. Fins i tot n'hi ha qui ho sap tot al respecte, com és habitual. Us puc dir el que jo sé perquè ho he provat personalment. Penseu que és molt difícil ensenyar aquestes coses perquè formen part del món més personal de cadascú, de manera que sols es poden fer suggeriments i si funciona, funciona.

Haig d'agrair a la pàgina d'internet "Camino Interior", ja desapareguda, que explicava aquestes coses d'una forma clara i sense embolics religiosos ni sectaris. Potser aquest escrit sigui un intent d'ajudar com a mi em van ajudar.

A occident hem adoptat la paraula meditació, perquè no en tenim un altra a la nostra cultura. Equivaldria a contemplació, oració, reflexió, profundització o visualització però no fet des de una forma activa ni superficial ni cercant una resposta concreta. Es anar a trobar el que hi hagi.

És una cosa molt normal i senzilla, no cal complicar-ho amb creences de cap mena ni revestir-ho amb formes japoneses o hindús. Es tracta d'una activitat completament natural que moltes vegades hem fet sense ser-ne conscients.

A mi em va començar a funcionar quan vaig oblidar tot el que havia llegit sobre el tema. Vaig trobar resultats clars i evidents. Al principi es pot dubtar si tot plegat no serà degut a la "casualitat" o a ves a saber què. Després te'n adones de que son masses casualitats.

Com posar-s'hi
Trieu un lloc on estigueu tranquils i durant una hora o dos no us molesti ningú. Es pot fer amb menys temps, de fet sol durar entre un quart i una hora. Però no us heu de preocupar de res mentre "entreu i sortiu", per això cal deixar un marge de temps. No convé massa llum ni gaire soroll. La llum que dona una espelma és molt adequada. No és imprescindible el silenci absolut, els sons normals de la vida com la veu d'una criatura o el soroll d'un veí fregant els plats fins i tot pot ser estimulant. Posar encens o un perfum lleuger us pot ajudar. La música pot reforçar la situació, però a vegades "condueix" massa els esdeveniments.
Un seient còmode és important. També us podeu estirar però teniu el risc de dormir-vos. Afluixar la roba que us estrenyi com corbates, cinturons i coses així. Si us va bé, descalceu-vos i poseu els peus plans a terra.
Hi ha més parafernàlia, com vestir-se d'una determinada manera, fer cercles protectors i altres accions que corresponen més al món de la màgia professional. No son necessàries i poden resultar contraproduents.
També us podeu asseure en la postura tradicional del lotus, però només si hi esteu còmodes.
Demaneu (a l'Univers, al cel o a qui us faci més gràcia) que no us molestin mentre esteu connectats.

No cal que feu peticions, però es poden fer. Demanar solucions a conflictes personals, o a situacions d'impàs en les vostres vides o ajuda per un altra persona. No us aconsello demanar diners o coses massa materials perquè us podeu trobar amb alguna sorpresa desagradable. Les entitats espirituals més elevades no comprenen aquestes sol·licituds i son ateses per altres ens més baixos i amb pitjors intencions que demanaran alguna cosa a canvi. No intenteu "lligar" de cap manera a altres persones, no és ètic i us podeu ficar en un bon embolic. En fi, vigileu el que demaneu perquè ho podeu aconseguir.

Comenceu per aquietar-vos i respirar profunda i lentament. Notareu que en algun moment es produeix la connexió. Els signes son diferents per cadascú, un so, un pessigolleig a la pell, sensació com d'anestèsia a la mandíbula o al crani, distensió muscular a les espatlles i al coll...Deixeu fer al vostre cos, no ho vulgueu controlar amb la ment.
Segurament sentireu petites molèsties com picors o punxadetes a alguna part del cos. No feu res i passaran.

Sobretot oblideu tot el que us hagin dit o hagueu llegit sobre el tema. Del vostre camí personal vosaltres en sabeu més que ningú.

Quan us hi acostumeu ho podeu fer cada dia, o dos o tres cops per setmana o simplement quan ho necessiteu. Una vegada après no s'oblida. Deia Paracels que era convenient estar-se cada dia mitja hora sol, tranquil i sense pensar en res i escoltar una veu que et parla i et guia per solucionar els teus problemes.

Això és com un viatge sorpresa o com anar al cinema, perquè no sabem on anirem a parar ni que passarà al final. No heu de forçar les coses que es presentin encara que no us agradin, accepteu-les i continueu. No hi ha cap perill, us podeu llençar al abisme o caminar pel fons del mar i no passa res. En aquest estat de la realitat podeu fer el que vulgueu sense por. Entreu en un món, tan real com qualsevol altre, però absolutament espiritual i no té les limitacions del món físic habitual. Si penseu que són imaginacions, teniu raó, però la imaginació també és real, tan com el vostre cotxe o el vostre nas i provoca canvis reals en la vostra vida.

No us costa res provar-ho i, com les coses importants d'aquest món, és de franc.
 

Algunes visualitzacions recomanades
No les seguiu al peu de la lletra, sou lliures de canviar les coses, els llocs o les seqüències de les visualitzacions tal com us vingui de gust. Si us sembla podeu inventar les vostres pròpies històries. Penseu que no heu de forçar res, sinó observar i utilitzar el que hi trobeu, sense fer apreciacions personals. Deixeu fer, tingueu confiança i sereu ajudats. Per començar a imaginar un lloc podeu buscar-ne un de conegut per que la memòria faciliti la visualització. Mireu de posar tots els detalls possibles per tal de sentir-vos "dintre" de l'entorn.

EL LLAC DE COLORS
Camineu fins a la vora d'un llac. És un espai tranquil, l'aigua és neta i tot ple de vegetació. Us atureu a la ribera i contempleu el Sol que teniu davant vostre, sobre l'aigua. La seva llum no fa mal a la vista i  canvia de color fent-se groc, verd, blau, taronja... Escolliu un d'aquets colors, no hi penseu ni argumenteu el perquè, simplement escolliu el que més us atregui en aquest moment. El color es fixa i es fa més brillant, sentiu com us envaeix i com tinta l'aigua del llac. Ara entreu a l'aigua, que serà del color escollit i banyeu-s'hi, nedeu, submergiu-vos en ella, feu el que us vingui de gust. Exploreu el fons, toqueu les plantes. Quan us canseu sortiu tranquil·lament de l'aigua, mengeu els fruits que trobareu en un arbre proper, que també seran del mateix color.  Descanseu una mica i torneu "a casa".
Això funciona molt bé per guarir malalties o estats d'ànim alterats i us carrega de l'energia que necessiteu en aquest moment.

LA VISITA A L'INFANT
La criatura en qüestió és això que ara s'anomena "l'infant interior"
Imagineu que camineu per un bosc molt dens i salvatge, deixeu-se guiar per la intuïció per trobar el camí i arribareu a una casa on hi viu una criatura. Truqueu a la porta i demaneu si us deixa entrar. Si no us deixa no insistiu ni argumenteu, marxeu i torneu un altre dia. Si us deixa observeu bé la casa, la seva orientació, les finestres, si és fosca o clara, les habitacions, la distribució, els mobles. Observeu i parleu amb l'infant, feu-li preguntes però no l'aclapareu, sobre tot escolteu-lo. Ell és vosaltres mateixos, és la vostra personalitat infantil que no ha desaparegut i continua vivint amb vosaltres, igual com la casa és el vostre espai interior. En acabar, acomiadeu-vos donant-li les gràcies per la rebuda i marxeu.
Sabreu com sóu per dintre i com heu plantejat la vostra vida, per com teniu la casa i per com viu la criatura que sou vosaltres. Estigueu oberts a les sorpreses.
Possiblement hi haureu de tornar un altre dia per aclarir les coses amb l'infant o canviar el mobles de lloc o donar una mà de pintura, etc.

LA VISITA AL SAVI
Des d'una cova o un soterrani busqueu una entrada, traspasseu-la i camineu en sentit descendent. Trobareu escales i camins de tota forma. Seguiu endavant, sempre cap avall, no hi ha perill. Al final trobareu una sortida i a l'altre banda una casa, truqueu i demaneu permís per entrar. Si ho feu, veureu al vostre "savi interior". Escolteu-lo i observeu que fa i com és. Demaneu-li consell i d'alguna manera us respondrà. Recordeu que també sou vosaltres mateixos tal com sou realment, sense artificis ni disfresses culturals i en un estat de serenitat i pau interior. Doneu les gràcies i marxeu.
Útil en situacions d'estrès, quan no sabeu per on tirar i us sentiu ofuscats. Per veure-hi clar.

VISITA A UNA DIMENSIÓ PERFECTE
Se suposa que és la 5ª dimensió o una cosa així. Allí les coses son sempre perfectes, acabades i sense màcula. No son provisòries, ni aproximades, ni ocultes, sinó definitives, perfectes i diàfanes. Per arribar-hi cal pujar, podeu agafar un ascensor, levitar o fer servir l'escala, és igual. Un cop a dalt, en algun lloc trobareu una habitació on hi ha una taula i unes cadires (recordeu que tot és perfecte). Plantegeu el problema que us amoïna i demaneu la millor solució. Podeu escriure-ho o demanar una reunió amb les persones que creieu adients per exposar el cas. No aporteu solucions pròpies ja que els éssers que viuen en aquest lloc en saben més que vosaltres i poden trobar aquella solució perfecta que mai no us havíeu pensat.
Va molt bé per dirimir afers difícils amb persones amb les que no podeu parlar o en situacions en les que no hi ha solució.

DONAR I REBRE
Aquest sembla molt fàcil però podeu trobar moltes reticències.
Asseieu-vos còmodament i convoqueu als familiars, als amics i als enemics, als veïns i als desconeguts. Regaleu-los tot el que tingueu de més valuós, el vostre cotxe, la vostra casa, els vostres objectes i coses més estimades, els vostres diners i adjunteu sempre el vostre amor i la vostra comprensió. No us guardeu res, no feu raconets, heu de quedar nets. Després comenceu a regalar el que no teniu (o us penseu que no teniu), joies, flors precioses, perles, i tot el que us sembli més valuós.
Després a la inversa, rebeu i agraïu el que desitgeu de tothom, arreplegueu tot el que us vulguin donar. Agafeu-lo per valuós que sigui. Preneu especialment el seu amor i estimació. Doneu les gràcies a tots.
Sorprenentment, rebre acostuma a ser la part més difícil i, en canvi, mentre més doneu, més tranquils i feliços us sentiu.
Per aprendre a donar i, sobretot, per aprendre a rebre.

LA CONSAGRACIÓ
Situeu-vos en un lloc que us agradi, a l'aire lliure i de nit. Lentament us aneu elevant cap al cel, pugeu cada cop més, agafeu velocitat i aneu a parar (per exemple) a la Lluna. Després de caminar una estona, trobareu una porta dissimulada en una roca, passeu a l'interior i veureu que és una mena de temple que sembla abandonat fa molts segles. Tot és molt fosc i teniu la sensació d'estar en un lloc molt sagrat. Continueu fins al centre on hi veureu un seient de pedra en un lloc principal. Asseieu-vos, sabent que us està reservat i espereu a que passi el que hagi de passar. Faran entrada una o varies persones de les que no podeu veure els detalls per la manca de llum. Quan us preguntin si voleu passar la prova dieu que si, que ho voleu, si és que ho veieu clar. Si dieu que no, no hi haurà cap problema, ells ho entendran. A partir d'aquí us pot passar qualsevol cosa, ja que es tracta d'una consagració personal, d'una iniciació. Vol dir que us comprometeu a anar més enllà en el vostre camí espiritual. Estigueu atents i no tingueu por.
Va molt bé per avançar espiritualment, perquè et donin una empenteta. No ho feu fins que no tingueu una mica d'experiència, ja que és una visualització molt intensa però no sempre bonica i com us dic, us pot passar de tot.

Esperar els resultats
Sol ser cosa d'uns dies o una setmana, a vegades de minuts, depèn del cas.
Depèn del que hagueu desitjat. Penseu que els diners triguen molt a materialitzar-se perquè hi ha molta cua de gent que en demana i, a més, el món espiritual no els entén, son un muntatge nostre. Una malaltia crònica o alguna cosa que ve de molt de temps enrere, també costa més, i segurament hi haureu de insistir i tenir paciència.
La resposta pot venir de moltes maneres, una trucada telefònica, una visita inesperada, una conversa sentida a l'atzar o veure una pel·lícula on "casualment" parlen del vostre problema. Per si de cas, és aconsellable posar l'antena i estar atents al que passa al vostre voltant.

Cal tenir en compte que per rebre cal haver fet alguna cosa abans. Si voleu fer un concert de piano, primer heu d'aprendre a tocar-lo. En general s'aconsella ser seriós i honest amb aquestes coses, i no anar d'espavilat ni amagar les intencions. Com us he dit abans, podeu tenir sorpreses desagradables si no aneu amb bona voluntat.