Els blogs son una eina de opinió personal. Aquells punts de vista que abans quedaven colgats sota les opinions oficials, que sols podíem comentar amb els nostres amics, ara son a la vista del que els vulgui veure.

No fa gaire temps, tenir una palestra des de on dir el que es pensava era un somni que duia fins i tot a adoptar opcions violentes o necessariament il·legals.

Vull aprofitar aquest espai per demanar-vos que no lluiteu. No feu servir aquesta gran oportunitat per barallar-vos. No us deixeu enredar. Poseu amor a la xarxa. Estimeu als que us ofenen i deixareu la seva lluita sense objectiu.

Tothom fa les coses el millor que les sap fer. Cadascú juga amb les seves cartes (les seves idees). El que ens fa mal és perquè creu que no pot aconseguir les coses d’un altre manera i que tothom és com ell. Estimem-lo perquè és un enviat de l’Univers, que ens vol fer passar una prova del gran joc que estem jugant.

I no el perdonem. En tot cas, perdonem-nos abans nosaltres mateixos.

A Internet hi ha blogs politics i periodístics molt combatius, que acostumen a ser professionals. Fan servir el seu espai a la xarxa per lluitar en contra o a favor de.

Però els que son realment interessants son els blogs personals que no acostumen a expressar opinions sobre el poder i parlen de temes variats, pot ser intranscendents, però arrelats a la vida. Parlen de la família, de projectes, de màquines, de viatges a la Xina o viatges a la cantonada. De llibres, cançons i bàsicament, de persones.

Un sistema de poder, del signe que sigui, necessita oposició. Vol que li facin cas i la indiferència el mata. El fet de lluitar significa posar la vostra energia dins del sistema existent i, en cas de tenir èxit, substituir-lo i tornar a començar. La lluita contra el sistema us porta, automàticament, a formar part del sistema.

No lluitar, dedicar-se cadascú a les seves coses, gaudir de cada moment, no fer cas. Treballar per aconseguir el que desitgem no és lluitar. És usar la nostre energia en nosaltres mateixos i en allò que estimem.

Cal ser lliure des d'un mateix. No hi res "a fora" del que ens haguem d'alliberar. Com deia el poeta: "tot comença en un mateix".

De fet, tots estem de la mateixa banda.