Sempre ens queixem de com va el món, del racisme, de les diferències socials, de les guerres...Ànims! em penso que he trobat la solució.

L'altre dia vaig anar a comprar fruita. De peres n'hi havia de tres tipus i pomes de cinc. Ho vaig trobar molt complicat. Perquè no ha ha sinó una sola mena de peres? O encara més, perquè no una única fruita? Això simplificaria molt la qüestió per a tothom. Anant més enllà: perquè no un únic menjar, com ara el pinso del gos? Si estigués ben dissenyat seria perfectament saludable i tindríem una preocupació menys. No ens preguntaríem: que faig per dinar? li agradarà això?

El mateix es pot fer amb la roba. A la Xina de Mao tots anaven vestits igual amb petites variants de color. No hi dubta de que això facilitava la feina tant als industrials, que no havien de fer modelatge cada temporada, com als usuaris que no s'havien de preguntar: I ara que em poso? Vaig bé així? Dons això un vestit igual per a tothom i solucionat.

El problema son les talles, però això ho podria arreglar la genètica. Tal vegada si tinguéssim moltes relacions sexuals interracials acabarien per desaparèixer les races i les diferències; seria com barrejar totes les pintures, al final obtindríem un bonic gris. Si tots fóssim de la mateixa mida i del mateix color hi hauria talla única de roba, sabates i de tot. I a més s'hauria acabar el racisme per sempre i no em negareu que això ja és una gran cosa.

Si tots tinguéssim a més la mateixa cara això acabaria per fi amb els problemes del matrimoni, ja que no seria possible diferenciar la teva parella de qualsevol altra/e i aquesta institució seria impracticable. Tothom cuidaria dels fills de tothom perquè no podria distingir els seus dels del veí. Tampoc patiríem els traumes derivats de ser lletjos o guapos ja que tots seriem guapos. O potser lletjos? Això ajudaria a fer davallar la superpoblació.

No caldria trencar-se el cap triant noms, tothom es diria Manolo o Maria, depenent del sexe. O potser "A" i "B" o "H" i "D".

Lo de unificar els sexes ja ho veig més complicat. Pot ser més endavant.

Totes les cases haurien de ser iguals, cosa que simplificaria els requeriments tècnics i abaixaria els costos. Naturalment serien apartaments de solter perquè no existiria l'aparellament estable. O millor encara: una mena de grans espais comunitaris que encara seria més eficient.

Tampoc necessitaríem transport de cap mena, perquè si tot és igual a tot arreu no val la pena anar a cap lloc.

Si només hi hagués un sol club de futbol, com que no podria jugar contra ell mateix, s'hauria de dissoldre i no hi hauria més esports i un altre cosa que ens estalviem. S'hauria acabat la premsa esportiva i fins i tot l'altra, perquè en una societat així no passaria mai res que fos noticia, perquè no hi hauria protagonistes.

El mateix es pot dir dels governs. Per a que volem tantes opcions politiques si tots acaben per fer el mateix? No hi hauria partits ni moviments politics que sempre porten problemes en la lluita pel poder. Hi hauria "el Govern" i s'hi fos un per a tot el planeta ja s'ha acabat de vessar sang en guerres i atemptats. Com que no hi hauria assumptes politics per a barallar-se, es limitarien a administrar la "cosa publica" i prou. Com que tot quedaria molt simplificat, ho podria fer qualsevol, en estones lliures, i no tindríem funcionaris ni administradors professionals. A més ens estalviaríem les enutjoses campanyes electorals, un altre gran avantatge!.

Com que tots el productes per vendre i els salaris per a comprar serien iguals no seria possible ser més que un altre i no hi hauria lluita de classes. Seriem iguals per fi. De fet no necessitaríem els diners per a res i es podrien suprimir, d'aquesta manera no es podrien acumular, no tindríem rics ni pobres ni avarícia ni cobdícia. Fora estafadors i delinqüents de tota mena.

Tots tindríem la mateixa feina, consistent en construir cases, fer vestits, obtenir el propi menjar i poca cosa més. Tot realitzat sense especialistes ni "encarregats".

Amb això, els estudis també caldria reformar-los. Ara hi ha una infinitud de oficis i carreres per a exercir. Per que les volem les carreres? Perquè uns siguin enginyers i els altres manobres? I perquè volem tants coneixements i tanta tecnologia? Ens fan més feliços? Ens ajuden a viure en pau? Proposo dons una única "carrera" on tots aprendríem el poc que és necessari per a viure i que qualsevol podria impartir.

Ja que sembla imprescindible alguna mena de plaer, aquest podria ser el tabac. Això si, tots a fumar Winston. Els que fumin altres marques o simplement no fumin s'hauran de sacrificar. Cal pensar en el bé de la comunitat. (1)

Estic veient que tindríem un conflicte amb les altres espècies animals o vegetals, perquè no participarien de la igualtat i em sap greu eliminar-los. Però aquest tema em sembla que ja és en vies de solució perquè cada dia en queden menys espècies.

Altre cosa és la gent que té alguna mancança física, que els falti una cama, un ull o cosa així, perquè això els distingiria dels demés i no es podria permetre perquè ja no serien iguals. En fi, si la deficiència es pot dissimulat encara, però si no...

Les deficiències mentals no em preocupen tant, ja que en la vida quotidiana no es noten si no t'hi fixes i, a més els requeriments en aquesta societat ideal serien menors. Però si es notessin massa passaria com en el cas anterior.

Bé, heu de reconèixer que ens estalviaríem molts problemes i viuríem en un món feliç per a sempre. Sembla una mica enutjós però tindríem un món sense guerres ni violència, ni rics ni pobres ni conflictes de cap mena. No hi hauria futbol, però, de moment, us he deixat el sexe i el tabac. Tindríem IGUALTAT, tindríem FRATERNITAT perquè no sabríem qui és qui. Lo de la llibertat... sempre ha estat un problema. Segons com sigueu d'exigents, ja sabeu allò que es diu de renunciar a alguna cosa pel benestar comú. Però si lliurement ho decidíssim, aleshores també podríem dir que tenim LLIBERTAT.

Aquest seria un camí senzill i gens violent cap a la societat perfecta. Sóc conscient de que queden algunes coses per polir (per exemple: si anéssim descalços, no necessitaríem sabates o si concentréssim tota la població a l'equador ja no caldria portar roba) però, en general, la cosa seria practicable.

Com que la idea ha sorgit a partir de lo de les peres en podríem dir "perisme" o "moviment pèric". Ja se que l'hi podria posar el meu nom, com a inventor, però em fa por acabar sent el "gran conductor" o el "líder magnífic" cosa que, a part de contravenir la necessària igualtat, ha de ser molt cansada.

Això si, tot plegat potser resulti una mica avorrit. I ben mirat, davant d'aquesta alternativa, potser la situació actual ja no em desagrada tant. Fins i tot la trobo quasi perfecta.

(1) Si, jo fumo Winston, però la idea és meva, oi?