He decidit canviar una mica el format, Ara serà tot negre, que es el veritable color de la esperança*, amb el fons blanc que és el color de la puresa, de la innocència i altres coses. Com que no vull ser extremista, les lletres no son 100 % negres sinó gris fosc. Potser és que no tinc un 100% d'esperança. També hi posaré grisos, i serà com aquelles meravelloses pel·lícules en "blanc i negre", quan el cinema era un art.

Que a les pàgines de internet es puguin posar milions de colors no vol dir que ho haguem de fer per força.

"She is black" diuen que va dir el primer astronauta americà, Shepard, quan un periodista espavilat li va preguntar al tornar del seu viatge al l'espai:

- Ha vist a Déu allà dalt?
- Si
- I quin aspecte té?
- Ella és negra.

Jo no hi era i no sé si és cert el fet, però és clar que tenia raó. Havia de ser "ella" perquè Déu deu ser més mare que pare i el negre és força integrador perquè, com que no és cap color, els permet tots. Aquesta sembla ser la idea: permetre-ho tot.

Posats a fer pàtria, també és el color de la Moreneta.

*El verd és el color de l'amor, el de la Gran Deesa Venus-Afrodita. I el vermell correspon a la sang i la passió, concretament a Mart-Ares.