Aquest apartat conté una mica d'informació tècnica. No us hi capfiqueu perquè no és imprescindible però us pot ajudar en algun moment de dubta. De vegades un s'encalla i es desanima amb problemes que, en el fons, no son tan complicats. És qüestió de saber quatre coses.

Treballar amb colorits no és un gran secret. Una part del que aquí s'explica no ho trobareu publicat (que jo conegui) perquè es informació que he anat recollint amb els anys de pràctica de l'ofici. No tothom està d'acord amb el que us presento i la informació no és massa exhaustiva. No cal que us hi embranqueu si no és que voleu ser professionals o hi teniu curiositat. De fet, hi ha un munt de professionals que no les saben aquestes quatre coses.

Si desitgeu ampliar informació tècnica, a la xarxa hi trobareu un munt de pàgines.

La tradicional: http://ca.wikipedia.org/wiki/Color
Aquesta és particularment detallada: http://www.monografias.com/trabajos5/colarq/colarq.shtml
I aquesta també: http://www.fotonostra.com/grafico/elcolor.htm

Tot i que a l'escola passava per ser un bon colorista no va ser fins que vaig treballar a la industria tèxtil que en vaig aprendre de veritat. Ho haig d'agrair al que era el meu cap, Joan Creus Martori, que tenia una mentalitat molt pràctica per aquestes coses junt amb una sensibilitat pel món de la moda que jo no he tingut mai.

Com ens passa a les persones, cap color te sentit sense considerar als que te al seu voltant, que el poden apagar, ressaltar o fer que ens sembli bonic o lleig.

Tot es basa en rodes cromàtiques com aquestes. Jo treballo amb 4 primaris, perquè em resulta més pràctic, diuen que no és gaire científic però va bé.

Els productes o pintures que fem servir per pintar o acolorir qualsevol cosa es composen del pigment corresponent, que és el que dóna el color i l'aglutinant que és el vehicle perquè el color es fixi a la superfície. Son compostos químics naturals o sintètics, aquests últims acostumen a ser més estables si son de bona qualitat.

Els colors s'aclareixen o enfosqueixen rebaixant o augmentant la quantitat de pigment que hi ha a la barreja. Si treballeu amb aquarel·les, per exemple, el color aclareix rebaixant-lo amb aigua, sense afegir blanc. En les tintes d'impremta, serigrafia o tèxtil passa quelcom de similar. El matís es canvia disminuint o augmentant la concentració de pigment dins de l'aglutinant.

Aquí cal remarcar que els colors no s'enfosqueixen barrejant-los amb negre ni s'aclareixen barrejant-los amb blanc. El negre i el blanc no formen part dels colors (son acromàtics) i el que fan en barrejar-se amb ells es agrisar-los. Això és una CAGADA que productes comercials con "Pantone" cometen des de sempre. Proveu a pintar un tomàquet amb pigments vermell, negre i blanc i veureu el que vull dir.

Us quedarà una cosa així.	En comptes d'això.

Els colors canvien la seva tonalitat seguint la roda de colors.  En el cas del tomàquet, aclareix cap a tronja-groc i enfosqueix cap a porpra-viola. En les ombres també hi és el color complementari del objecte i el color complementari de la llum que hi incideix.

També cal dir que les tonalitats dels colors son infinites. Es a dir, no existeix "el vermell" sinó un nombre infinit de colors que s'anomenen així.

De tots aquets en podríem dir "vermell"

Hi ha un seguit de definicions de les propietats del color en les que els diferents autors no s'acaben de de posar d'acord. Jo ho poso a la meva manera.

Propietats del color

TO
El color en si. Sensació visual que permet de classificar un color com a vermell, verd, groc, etc.

MATÍS
Cadascuna de les variacions d'intensitat d'un mateix color.

GAMMA
Conjunt de colors similars, situats a prop en la roda cromàtica.

INTENSITAT
Nivell de concentració del color. Els de major intensitat son foscos o intensos i els de menor, clars o pàl·lids. Relacionat amb la quantitat de llum que rep un objecte.

BRILLANTOR o LLUMINOSITAT
Atribut de la sensació visual segons el qual una superfície determinada sembla emetre més o menys llum.

SATURACIÓ
Plenitud del cromàtica dels colors. La manca de saturació porta cap al gris.
Proporció de color cromàticament pur contingut en un determinat to.
 

Combinació de colors

Una combinació típica tindria:
Color principal + color engammat + color complementari + color neutre

COLOR O TONALITAT PRINCIPAL
És el color dominant de la composició, pot ser un de sol o alguns engammats de reforç.

COMPLEMENTARIS
Situats en punts oposats de la roda. tenen el màxim contrast entre ells.

FALS COMPLEMENTARI
Color que queda situat a prop del complementari.
O pot ser un complementari que no tingui la mateixa intensitat que el color principal o que estigui agrisat.

ENGAMMAT o "CAMAYEUX"  
Conjunt de colors de la mateixa gama. Mínim contrast.

FALS ENGAMMAT
Que queda una mica fora de la gama principal i proporciona una certa vibració al colorit.
També un color de la gamma que presenti variacions d'intensitat o de saturació.

COLOR NEUTRE
Pot ser un acromàtic, o un color agrisat, que no marqui la combinació.

TRÍADE COMPLEMENTARIA
Tres colors equidistants en la roda

COLORS FREDS o CÀLIDS
Se'ls anomena així per la sensació que ens provoquen. Es consideren freds els colors que contenen blau, des de els verds fins als violes. Càlids els que contenen groc o vermell, des de verds grocs fins a carmins. Queden unes bandes indefinides en la zona dels verds maragda i dels porpres que no son per ells mateixos, ni una cosa ni l'altre.

POSICIÓ EN LA RODA CROMÀTICA C = Complementaris / E = Engammats / FC = Fals complementari / FE = Fals engammat / T = Tríade   EXEMPLES DE COMBINACIONS  (N = Neutre / P = Principal) Blaus Vermells Grocs Rosa

Variables que es poden presentar

El resultat obtingut d'aplicar un color sobre el seu suport depenen de un munt de condicions, algunes poc controlables i les variacions que es poden donar son gairebé infinites.

Bàsicament tot depèn de:

LA MATÈRIA COLORANT
El tipus i la qualitat de la matèria colorant determina el resultats. Una matèria de baixa qualitat us fa impossible obtenir colors vius i nets.
Tingueu en compte a l'hora d'aplicar-los, que alguns colors son naturalment transparents, com els grocs i els porpres.

L'AGLUTINANT
El mateix tema. Ha de ser el més transparent possible i que no tingui tendència a groguejar amb el temps. Ha de mantenir al màxim la seva estabilitat dimensional i química.

EL SUPORT
La seva capacitat d'absorció limita la vivesa del color. El color-pigment necessita dipositar-se a sobre del suport, si hi penetra perd brillantor.  Això és més evident quan el suport no és absolutament blanc. El mateix quant a mantenir les estabilitats.

LA HUMITAT AMBIENTAL
L'assecat ràpid és millor perquè el pigment no te temps d'introduir-se al suport. La humitat fa que alguns suports hidròfils, com tela o paper, siguin més propensos a absorbir el color i fins i tot a desdibuixar-ne les vores.

EL NIVELL P.H.
Els nivells d'acidesa o alcalinitat del suport o dels aglutinants poden afectar al pigment, variant la tonalitat. És interessant que siguin el més neutres possible.

LA RADIACIÓ SOLAR
En suports a l'aire lliure o que els toqui el sol, assegureu-vos de fer servir colorants sòlids a la llum. En cas contrari aniran desapareixen paulatinament com passa amb els cartells publicitaris de les parets.

Aquestes coses tenen més importància com més nets i vius vulgueu que siguin els colors, perquè els pigments purs son molt delicats. En canvi si treballeu amb colors una mica "bruts" o "tocats" com ocres, marrons, olives no hi ha tan problema perquè son naturalment més estables.