Això és un mínim extracte d'un escrit que he trobat a internet. L'autor signa com a "Jilo Deiss", que és un pseudònim, i té molts contes publicats a pàgines pornogràfiques de la xarxa, perquè les seves històries tenen un percentatge d'erotisme. Sembla que és mexicà. admirador del grup musical Magma i potser adorador de la deessa Laksmi. No sé si ha publicat alguna cosa en paper o si ho ha fet amb un altre nom. El cert és que és un bon narrador que, des de la llum, que explora la part fosca de la vida.

....
La realitat és pura i mera il·lusió. Si ho veus, la nostra forma de raonament sempre està confrontant oposats, el divertit és l'oposat al no divertit, el bell és oposat al lleig, l'amarg és el contrari al dolç. La nostra vida té sentit atrapada en aquests dos extrems. Shiva pugna per una unitat en la qual no hi ha distincions entre les coses, i tant el bo com el dolent són representacions de Déu. La ment mai està en pau, sempre pren partit. Doncs bé, el riure és una porta de fugida de la realitat, o he de dir una porta d'entrada a una realitat diferent, la realitat on res hi ha de diferent entre els oposats, que tots som tot.

Altra cosa que has de saber és que existeix una idea molt equivocada sobre la diversió. Diversió i alegria no són la mateixa cosa. Diversió procedeix de veus que al·ludeixen a diferents versions. Una ratxa inusual de desgràcies pot ser anomenada correctament com diversió. La vida mateixa és una expectativa que tot el temps tem a la sorpresa major: la mort. Les persones han de veure el sorprenent que pot ser prendre el seu lloc en tot això. Diversió no és fugir del deure que ens imposa la destinació, sinó viure'l en les maneres més variades i intenses possibles. Pots interpretar el teu rol mestre i passar-te-la bé tot el temps. A això li diuen felicitat. Cada dia ha de ser un motiu de somriure, podent haver mort vivim, i això és una expectativa bona en si mateixa.

Aquest món ha cregut que ha d'enaltir-se a aquell que més respostes té, és a dir, a aquell que emmagatzema el major nombre d'esquemes rígids. Alguna vegada cadascun de nosaltres pensarà en possibilitats que estan més enllà de tot això. Riure és, en conseqüència, l'alliberament de tots aquests esquemes empobridors. Riure és l'acte espiritual per excel·lència, qualsevol que riu en realitat el que fa és estar existint, estar sent. Un veritable pallasso fa que tu realitzis el miracle d'escapar de la limitació, i el pallasso màxim és qui et treu de la rigidesa definitivament, qui et torna a la teva essencial naturalesa divertida. El que torna cosa seriosa al riure és el seu poder per a alliberar l'esperit dels homes.

Has de començar per saber que entre el riure que arrenques tu i els que arrenca qualsevol no hi ha diferència, que tu no ets qui el genera, no ets qui el crea, ets un simple servidor perquè cap riure brolla si no prové de la meva gràcia...

He comprovat personalment que tot ve de la Gràcia, que som intermediaris o missatgers d'un altre o altres entitats, coses o energies, difícilment nomenables. Quan vols crear alguna cosa per tu mateix no hi manera de sortir-se'n fins que no arriba el toc de la inspiració i t'aporta la idea que necessitaves. Diu Mikhaël Aïvanhov que, quan tenim una idea important, és perquè una d'aquestes entitats ha passat a través nostre. També em sembla evident que el que en diem realitat és una pura il·lusió o que hi ha moltes realitats, totes reals. Que les coses que veiem sòlides són partícules atòmiques en un mar de buidor i que aquesta buidor és la part essencial de tot.